A Andratx tenen colors sanes;
jo m’hi he d’anar a mudar
a un casal nou que hi ha
amb balcons i persianes.
Enmig de totes les dames
a la fresca podré estar.
Jo sempre li peg fauç plena,
estil de bon segador.
Al•lots, en veure es senyor,
perque no som suador,
tirau-me’n un gerricó
d’aigo per damunt s’esquena.
Dues guerreres plegades
no poden fer bona fi.
Una amb s’altra deuen dir:
-Deixa’l fer, jo el vui per mi-,
i al punt són a bastonades.
Se donen unes uiades
que com que es tirin verí:
s’arribarien a obrir
es cor a ganivetades!