Margalida, rosa n’ets,
però no et puc olorar.
¿Que no saps que un escolà,
com se mor un capellà,
per senyal toca nou trets?
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Capellans
Poble
Campanet
Núm de glosa
371
Volum
III
Altres cançons relacionades
Miquelet, estimat meu,
no em dons la vida penada;
vine a fer qualque passada;
si no t'ho paga ta mare,
ja t'ho pagarà el cor meu.
Una gerra, un sou val,
i, si és petita, dos doblers.
Sa gananci’ és d’es gerrers:
totes moren d’aquest mal.
S’al·lota que festejava,
me donava berenar,
i a migdia dinar,
i es vespre amb ella jugava.
Tradicionari de Mallorca
