Voldria sebre de fi,
aquales hi han anades
a fer nuus a ses arades
per unes sobres fer-lí.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Llaurar - Pareller - Parells
Poble
Campanet
Núm de glosa
607
Volum
II
Altres cançons relacionades
Es dia que em vaig casar
tothom cridava: “Novia!”
Tota sa meva alegria
aquell dia s’acabà.
A Sa Pobla que han posat
un palco i dos jardins,
dos esquitxadors dedins
d’aigo d’electricitat.
Com era petit, sentia
fadrins plorar per amor,
i deia: −Jesús, Senyor!
Si fos jo no ploraria!−
I ara, de cada dia,
es meu mal ja n’és pitjor.
Tradicionari de Mallorca
