Un dimecres tot lo dia,
cada punt i cada instant,
en tu vaig estar pensant,
i gran tristor que tenia.
I pensava en aquell dia
que us diré:- Clavell daurat,
si vols posar ton estat
en la meva companyia!
Ja sé que diràs, Maria,
que no, prompte i aviat.
Jo sempre m’ho he pensat
que, com prou hauré guardat
ton jardí purificat,
ben servit i mal pagat,
cap rosa no hi coiria!
Només que un altre tendria,
amb poc cost, ton plegat guanyat.
I jo, com a bon criat,
ben servit i mal pagat,
braços amples romandria.

Quatre figueroleres,
quatre figuerolers,
tots vuit coïen figues
damunt vuit ametlers.

Sa Font de s’Enguilandó, hi ha una enguilandama.
S’aixeca dematí per compondre bugada.
Passaren los tres reis, tots tres la se miraren.
Tornaren a passar. Tots tres la saludaren.
Quan tornaren passar, li feren capellada
i el primer va dir: -Oh, quina enguilandana!-
Va respondre el segon: -Amb ella fos casada! (sic)
I el tercer va dir: -Saps que és de mermulada!-
La sogra estava a dalt, que tot ho escoltava.
L’agafa per un braç, bufets i bufetades.
-Vamos, Catalineta, ¿quin metge vols tu ara?
-El metge que vui jo, la mort i la mortaia.
-Vamos, Catalineta, ¿quin testament fas ara>?
-El testament que jo faig, no vos ’gradarà gaire.
El meu vestit de seda, per les meves criades.
El meu vestit de vellut, per les meves germanes.
El vestit que duc damunt, por la Virgen del Carmen.