Sa Cadernera va anar
en es tai de sa segada,
i quan va esser a sa civada,
va dir:- Jo no sé segar.
Es blat és mal de taiar
i s’ordi qui arestes fa;
sa xeixa és bona pastada.

¿Em veniu a demanar
quina hora se pon sa lluna?
A ca vostra n’hi ha una
que ara ni mai se pondrà.

Com més horabaixa es fa,
es meu cor més pena té,
perque veig que no vendrà
es qui li vull tant de bé.