En veure voltor posat
damunt es Puig de sa Murta,
alerta, banyeta curta,
que no facem aufegat.
Vós qui amb so mirar matau,
matau-me, sols que em mireu;
que m’estim més que em mateu
que viure si no em mirau.
Es dia que em vaig casar
no vaig mirar si era pobra,
perque amb diners no se troba
voluntat, si no n’hi ha.