Una puceta i un poi
un vespre se baraiaren;
de tant que se gatinyaren,
sa puça el va fer xoroi.
Bé passa la vida trista
un fadrí que fa carbó:
jo us ho puc dir, bona amor,
que, per coure un sitjó,
ha un mes que no us he vista
Si dius que som mostatxuda,
amb dos doblers n’eixiré:
emperò sa teva xuia
de cent en cent anys revé.