Aqueixa qui presum tant,
que en anar a missa s’entona,
ja la passejarà estona,
a sa figa secaiona,
en es cap d’es brot, penjant!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Endiumenjat; ostentació
Binissalem
108
II
Sa meva al•lota passada,
quan m’enquantra, sols no es gira.
Jo li he de dir, un dia,
quina honra li he llevada.
Jo duc botons a sa cota
per porer-me embotonar.
M’agrada veure ballar
s’enamorat i s’al•lota.
Una fadrina, com balla,
se rebaixa i se remunta.
I no hi ha cap capamunta
que no tenga capavalla.