Altres cançons relacionades
No em pensava jo que tu,
com te veia per ses places,
amb un viudo te casasses
quan no l’ha volgut ningú.
Es pescador se queixava
perque es peix valia poc,
i es belitre de s’al•lot
p’es camí descarregava,
i es millor li despatxava,
i es dolent valia poc.
A quinze anys ella comença
la jove a sentir remor;
de blanquet i vermeió
no li basta quant avença.
Tradicionari de Mallorca
