Altres cançons relacionades
Molts diuen que aigo passada,
garrida, molí no en mol;
vós sou la que em dau consol
fins a la mort, estimada.
Pas pena i pas trebai,
i com més trebai, més glòria;
sempre tenc dins la memòria
que no t’olvidaré mai.
Ja el tenim acorralat:
ara ja no té remei,
aquell amb so cap fermat
qui du mocador vermei.
Tradicionari de Mallorca
