Molts diuen que aigo passada,
garrida, molí no en mol;
vós sou la que em dau consol
fins a la mort, estimada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Comiat
Poble
Sineu
Camp Semàntic
Construccions rurals, Declaració, Floretes, Geografia del territori, Mort, Passió i enamorament
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
242
Volum
I
Núm de pàgina
44
Altres cançons relacionades
En veure puig o muntanya
o pellissa de pastor,
ja pens en sa meva amor
que habita dins sa muntanya.
Estrella purificada,
de tu em vaig enamorar,
i d’aleshores ençà
jo no faç sinó plorar
estant de tu departada.
Si heu d’estar una setmana,
estimat meu, a venir,
no trobareu damunt mi
una unça de carn humana.
Tradicionari de Mallorca
