Molts diuen que aigo passada,
garrida, molí no en mol;
vós sou la que em dau consol
fins a la mort, estimada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Comiat
Poble
Sineu
Camp Semàntic
Construccions rurals, Declaració, Floretes, Geografia del territori, Mort, Passió i enamorament
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
242
Volum
I
Núm de pàgina
44
Altres cançons relacionades
Clavell, des que estic ausent
departat de ta persona
a dins el cor sent una ona
blava, que la mar no en dóna
dia de maror ni vent.
¿No heu reparat un moment
que juga de malament
es mal d’enamorament
en pic que s’encapirrona?
Si sa meva amor du dol,
jo me vestiré de negre:
la mar qui per terra frega
de lluny fa lluir es sol.
Si sa meva amor du dol,
jo me vestiré de negre:
perque clarament conega
que en no veurer-la duc dol.
Tradicionari de Mallorca
