Vaig p’es sol sense capell,
torn negra com una móra:
mai he vist cap dona amb coa
penjada en es cabrestell.
Tenc d’armar una cordeta
per amarrar-te an es llit,
`sia cosa que, en sa nit,
te’n vages a fer volteta.
De ses portes d’es corral
tot quan li deia sentia.
Tant sa mare com sa fia
haurien mester cimal.