Una cosa verda:
dins es verd, blanc;
dins es blanc, vermei;
dins es vermei, negre;
dins es negre, blanc.
Una síndria

La mare i la filla, garrida mia,
seuen en es portal, garrida guila.
La filla broda seda, la mare broda estam.
Mentres elles brodaven, passà lo seu galant.
La filla es posa a riure, la mare a sospirar.
-¿De què sospirau, mare, de què sospirau tant?
-¿De què vols que sospiri? La gent passa rallant.
Diuen si en tes entranyes s’hi cria un noble infant.
Diuen que està sencinta del Príncep don Juan.
Mira, tu, que, si és nina, a l’hospital ’nirà,
i mira que si és mascle, a dida el donaran.
Set anys estarà amb ella i set anys estudiant.
Set i set són catorze, l’infant ja serà gran,
i li armaran pistoles i també un cavall blanc,
i anirà per la vila matant i degollant.
El Rei dirà a la Reina: -¿De qui és aquest infant?
-De Na Maria Cables i el Príncep don Juan.

Brotet demurta florida
coïda de ran de mar:
¿com ho faràs, Margalida,
si s’enamorat se’n va?