¿Saps què voldria ta mare?
Que t’esclatasses cavant
i que no menjasses tant,
que sa farina va cara.
Un pobre predicador,
si perd es fil, tot va en orris;
diuen que es capellà Floris
no tornarà provar-hó.
Un soldat, per esser bo,
mai l’han de veure aturat:
com no té res embrutat,
que faça lo que faç jo.
¿Que lo d’enmig me fa por?
Cerc es racons i m’amag.
Si troben que m’he estorbat,
don sa culpa que és estat
que d’es ventre no estic bo.