En es Vaumar de Sa Pobla hi ha peix, però no és frit. Maciana, fé’m es llit, que anit, amb un esclafit, m’ha posat es cap en doble.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Amistat. Enemistat. Baralles, tupades
Llubí
472
III
Una cosa com un gerret, que com el toquen s’alça dret. El pestell.
P’es darrers dies fan bulla i jo no em ’via temut; madona, jo som vengut per sa taiada de xuia.
Dins es meu enteniment hi tenc una penya forta: hi tenc la mar i Mallorca, sa lluna, es sol i es vent.