-Engendrat de sang robada,
bé te’n pots anar a colgar,
que no és nat ni naixerà
qui pugui ensenyar ton pare.
-Tant puc esser fii de frare
com d’amo, com capellà.
Escoltau aquí, germà;
donau-me sa mà a besar:
per ventura sou mon pare!
En esser posta sa lluna,
cara de sol vertader,
gràcies a Déu pots fer
si com jo ne trobes una.
Dos pares i dos fiis
van a caçar conís;
en varen ’gafar quatre;
en menjaren un perhom
i encara en quedà un.
Eren tres: pare, fill i nét.