Un temps tenia s’amor
devers Sa Volta Piquera
i ara som tornat arrere
p’es pla de s’Abeurador.
Fins a migdia el sol puja;
llavò torna davallar.
Més de dues hores ha
que jo no gos badaiar,
perquè l’ànima no em fuja!
Veniu, polit diamant;
veniu, perloia garrida;
veniu, que us vui dar ma vida,
una cosa que estim tant.