Altres cançons relacionades
Damunt un ruc, damunt un ruc,
un senyor ben assegut!
Ell se n’anava a passejar,
i es ruc va caure, va llenegar.
HI havia aigo, se va soiar.
Sa mare deia per tot arreu:
-¿No voleu caure? No coalqueu!-
I es senyor deia: -Això és amarg!
Qui no vol caure, que no coalc!-
Damunt un ruc, damunt un ruc!
Tu te devies pensar
que, per haver estat comare,
que duries es compare
damunt es call de sa mà.
Encara que sia tonta,
tu no te’n riuràs de mi.
Es fadrins de per aquí
es quedar bé los afronta.
Tradicionari de Mallorca
