Na Catalina fa rues
i no les sap compartir:
una màrfega cosí,
i amb ella foren dues.
Etimat meu, vine ací,
te mostraré ses faldetes,
me costen denou pessetes,
d’endiana de xelí.
Estic dins un arenal
amb un àngel que m'hi guia.
No hi ha cap hora del dia,
pensant en vós, vida mia,
que els ulls no em facin canal.
Un amor tan principal
que us vaig dar i que us tenia,
i ara de cada dia
pens si me’n pervendrà mal.
A baix d’es vostro portal,
si hagués fundat un ullal,
per mi vostro gust seria.