Terres estranyes i fines,
i terres de tants de béns.
Dia de grans casaments
posen flocs a ses moixines.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Artà
1841
III
Duis-me aquesta carabassa
i li pegaré un ventai.
No en donaré an es jai,
que ell amb pa eixut en té massa.
Es sereno ha mort un moix
i l’ha duit an el Socós,
ha comprat un cèntim d’oli
i un panet de dos:
per dinar, per sopar,
per sa nina no n’hi ha!
Una cosa que no és cosa
i per tot el món se posa.
La fosca.