Terres estranyes i fines,

Terres estranyes i fines,
i terres de tants de béns.
Dia de grans casaments
posen flocs a ses moixines.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Casament. Noces. Dot

Poble

Artà

Núm de glosa

1841

Volum

III

Altres cançons relacionades

Com festeges, ¿que no vetles
ambe qui poses s’amor?
Jo m’afluix d’encetar metles
per no anomenar Bessó.

Olivera ben sembrada
sempre pareix olivera.
I una dona ben casada
sempre me pareix poncella.

Sa madona de sa Cova,
sa d’Aubarca i es Verger,
totes tres les posaré
dins aquesta cançó nova.