Es diumenge de matí
ja s’hi posen de valent
mesclant vi amb aigordent
i, si los cau malament,
llavò no poren fugir.
En haver begut, se creuen
que tenen molts de doblers.
Es dilluns, es taverners
qui se mengen un bon peix
de lo que beuen de més
aquells tontos que no hi veuen.
Bones són ses aubacors,
però millors són ses rotges.
Un mestre qui fa rellotges
ha d’esser ben primorós.
Festejant, li diu s’al•lota:
-No en vui altre sinó tu.-
Sabeu quin atac se’n du,
i no en fa part a ningú!
De content que se’n va, és loco.