Altres cançons relacionades
Qui té quimera, no dorm;
i jo la tenc, i ben forta,
mon pare, amb aquella al•lota
que és més hermosa que es sol.
Cada vegada que et veia
tan estufat, i jo pobra:
si vaig primeta de roba,
ja vas tu gruixat de teia!
Vols que et diga, mariner,
tu qui dius aquestes coses,
i n’ets tan bo per fer gloses
com un porc per parar lloves
a’s cap alt d’un garrover.
Tradicionari de Mallorca
