El pobre figueraler
passa la vida penada:
quan veu una ennigulada
que té tauleta posada,
corrents estoja es sequer!
M’han tirat per injuria
que menjava es pa comprat:
i es cavallers de Ciutat
ho duen per fantasia.
El cel, ¿que s’és crivellat,
n’és caiguda una estrella?
Jesús, quina meravella
que tenc an es meu costat!