Al•lota, jo vénc a veure
quan mos hem d’amonestar,
perque sa gent no vol creure
que mos hàgem de casar.
Jo me vaig aconhortar
com vaig pensar en lo ropit:
un animal tan petit,
per viure, passar la mar.
Quanta vegada el cor meu
n’és estat devers ca teva,
i tu encara no ets meva
ni sé quin compte és es teu!