Sól•lera, sól•lera,
com tu la tenies,
de s’enamorada;
la fosses guardada.
Que estàs de sana i vermeia,
careta de serafí!
Ditxós serà aquell fadrí
qui amb tu farà pareia.
Sabràs que t’he volgut bé;
t’he estimat més que ta mare;
però tant he mudat ara,
que, si et dauraven d’or, encara,
per mi no vals cap dobler.