La Mare de Déu m’enduga
allà on Ella voldrà.
Molta pena puc passar,
però més, no crec que puga!
No hi va haver cap de vivent
ni planta que no patís.
Déu mos va donar un avís,
mil vuit-cents coranta-sis,
d’unes neus amb tan mal vent.
Ben errat va el qui es pensa
que jo no vui En Miquel:
tan segur tengués el cel
com per ell me faç sa clenxa!