En tenir qualque desgràcia,
havem d’acudir a vós;
ve més gent a veure-vós
que no a Lluc o a Gràcia
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Tia Xiroia (La Venerable de Sencelles)
Sencelles
472
III
Qui passa pena no planc,
si lo que desitja alcança.
Jo visc amb una esperança:
que d’es trebai surt es guany.
Em fa anar amb so capell alt
com un mulet que han de vendre
i desiara em fa prendre
palo sense estar malalt.
-Acosta’t, no tengues por;
escolta’m i sentiràs,
si vols, sa lletra aprendràs,
que aquí tens un mestre bo.
-És això que me consola:
ara trob lo que he volgut;
vénc a vós que sou lletrut,
perque em mostreu de fer escola.