El dimoni li eixia
conforme d’un ermità
i li deia: -Catalina,
amb mi t’has de confessar.
-Jo no em vui confessar amb tu
perque ets dimoni d’infern;
jo me vui confessar amb Déu
perque me dugui an el cel.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Santa Caterina Tomàs
Poble
Sóller
Núm de glosa
75
Volum
III
Altres cançons relacionades
Copeo, copeo,
copeo d’es forn.
he perdut sa coa
i no sé per on.
Ben bé es poria excusar
d’anar a Sóller a fer planta!
Jo em pens que aquesta berganta
d’alegria en dóna tanta
com una òliba que canta:
i si un tot sol s’enquantra,
un bon esglai sol pegar.
N’hi pren com un aubardà
qui, de desbuat que està,
dalt sa bístia no s’aguanta.
Per ses roques de Muleta
s’hi passegen eriçons.
Dones de ca ets Avinyons,
remenau es galindons,
que guanyau mitja pesseta!
Tradicionari de Mallorca
