Es pobres dins ses presons,
garrida, són qui pateixen
com era sa nit regoneixen
ses garroves d’es grillons.
No em toquis es moraduix,
no em toquis s’aufabeguera,
no em véngues pus per darrere:
vine per davant, me’n ’fluix!
El món està ple d’embuis:
ho va dir un homo qui en duia.
A Horta mengen sa xuia
com es missatgese són fuits.