Baix d’una figuera blanca
hi havia un moro groc
que menjava coques frites
muiadetes dins arrop.
Garrida, us menen estreta
los vostros superiors;
jo no som bord ni xuieta
ni pretenc afrontar-vós.
Com vos veig, agraciada,
los meus esperits s’embossen;
si los meus uis ganxos fossen,
ja us haurien enganxada.