Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
m’alegra veure ses senyes.

Si no estava encadarnada,
prendríeu pler de sentir
sa meva veu resplendir
darrera aquesta murada.

Ja sé que m’has avorrida,
m’has tirada a sa paret.
En tenc un de milloret
que amb paumes d’or m’ha acoïda.