Los cabeis m’arrancaré com veig la desditxa mia: un fii Aleix que tenia set anys i vint-i-un dia en casa, i no el conegué.
Sant Aleix
Artà
En Pindango ja se’n ve molt trist i desconsolat: -Tu que es fauçó m’has tocat, surt defora, ceroler!
Com passaràs p’es Racó, coí't un brot d’olivera, i tu, Maria Riera, dóna’l a sa teva amor.
’Vui és es dijous jarder i n’és dia de fer bulla; jo, qui tenc una capulla, me’n vaig, i la’m posaré.
