Es vespre festejaré
amb so meu enamorat.
Me dirà com m’he campat,
i jo respondré aviat:
-Ausent de vós, estimat,
no fa llarg de massa bé!

¿De què t’has picat, puntós,
que tot són morros i ceies?
A sa cadira on tu seies,
ja n’hi seuen de millors.

D’aquí veig Biniagual,
ses cases i ses auzines.
Totes ses al•lotes fines
pateixen d’es mateix mal.