Ja s’acaba es temps que dóna
alegria molt o poc,
però no s’apaga es foc
que turmenta ma persona.
Aigordent, que ets de garrida
si no em feies beure es seny!
O m’espenyes o t’espeny;
o em mates o em dónes vida.
-Per sa polla vénc,
si la’m voleu dar,
perque es meu gallet
comença a crestar.
Canta tot lo dia
com un rossinyol.
Per no estar tot sol,
cerca companyia.
Es gall he perdut
¿l’hauríeu trobat?
Si pel cas el vèieu,
ell és escoat,
i és assenyalat
de dos mil maneres,
i du mostatxeres
i un floc encarnat.
Sa gallina externa
se menja es egó.
La gent de la casa
qui li diu:- -Xo, xó!