Jo no me cans de mirar
s’enfront d’aquesta tafona,
perque qui hi habita em dóna
més aliment que es menjar.
Si vos casau, estimada,
dins un mes o dos o tres,
pensau bé i mirau quina és
roba de tanta durada..
Es qui la veurà esquinçada,
pot dir que venturós és.
Si dius que som mostatxuda,
amb dos doblers n’eixiré:
emperò sa teva xuia
de cent en cent anys revé.