A sa plaça de Sencelles
una joveneta hi ha.
Faria enamorar pedres.
Què ha de fer un cos humà!
En el món que hi ha set cels,
vós sou el de més amunt;
l’he enfilada punt per punt
a voler bé an es Miquels.
S’estimat hi tira el resto
per la rambla de Ciutat
i m’ha deixat comanat
un volant de sobrepuesto.