A Montuïri es penons
tenen quatre pams d’alçada.
Ses dones diuen: “Adarra!
Si no vols tornar, no torns!”
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Montuïri
Porreres
186
III
Sa trutja de Son Redó
de saïm pertot degota.
També hi han duit una bóta
d’aigordent de sa millor.
Dues palometes renten dins un riu,
una de bugada, i s’altra de lleixiu.
S’altra cui violetes, són p’es fii del Rei.
Es fii del Rei passa, li tira un pom d’or,
li tira una pedra; la fér en el cor.
-Roseta, ¿Qué t’he fet mal? Els metges te curaran.
Si no basten es d’aquí, es de França ja vendran.-
Pas per un carreró, sent tocar de mort.
Na Roseta és morta; que Déu la perdó.
No la veig per cap finestra ni tampoc per cap balcó,
sols per una retxadeta fent oració.
Me’n vaig a colgar, que és vespre;
jo estic a lo teu manar.
Com me sentiràs cantar,
treu es cap a sa finestra.