Ets espiritistes són
qui, com dormen, veuen vistes;
ja les passaran ben tristes,
es tontos, a l’altre món!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Infern. Dimonis
Artà
68
III
Que estàs de sana i vermeia,
careta de xerafí!
Ditxós serà aquell fadrí
que amb tu farà sa pareia!
Jo pagaria una oreia
que la poguesses fer amb mi:
jo pagaria una oreia…
de s’ase d’es meu padrí.
Sempre la veuen anar
mà a costat, ansa de gerra,
amb s’escudellam en terra,
de peresa d’escurar.
Escolta aquí, ramellet,
lo que jo et vénc a contar.
Qui estrafolari em dirà,
jo li diré “Na Ranguet”.