Sempre la veuen anar mà a costat, ansa de gerra, amb s’escudellam en terra, de peresa d’escurar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Malfeneria
Artà
244
III
Vaja quina macarró! que ho és de desmanyotada! Ella se’n va a sa veinada: - ¿Me vols aficar un botó?
Que rigui qui té riaies: ja hem acabat de segar. Ara jo aniré a lligar, i farem ses acabaies.
Arrambau-vos devers mi, maldament que sien deu, que tenc un boldró que jeu i no sé si en podré eixir.
