Com En Jaume Ros tenia
bona gala per cantar,
bé poria apreciar
per aquí i per allà,
com ell altre no n’hi havia.
-Jo no sé si ve de Déu
o si són ses teves traces:
tornes vermeia, com passes;
¿que dec haver d’esser es teu?
-Si torn vermeia quan pas,
tel és ma condició.
No t’enamors de fadrina
que no muda de color.
En veure-vos, tenc de riure;
ho fa que us tenc passió:
teniu vista de brivó
perque sou criat de viuda.