Marieta, posa un peu aquí,
Marieta, posa un peu allà.
Xitxarona, malaguenya,
tu me cerques enganar.
Ses sabates que tu dus
són del tio capellà.
Ses olives que coïu,
com toquen les vostres mans,
garrida, les convertiu
en perles i diamants.
En el món no s’hi pot viure
per causa del mal obrar:
fadrí hi ha dins Artà
que s’ha atrevit a llevar
de cada porta una biula.