Altres cançons relacionades
Jo me n’anava a Ciutat
amb un cavall cara-blanca.
Ses dones de Vilafranca
tenen es ventre bragat.
Enamorada cruel,
per mi sempre ho ets estada.
Voldria veure’t penjada
a un clau afitorada
a un cap d’ennigulada
o a s’estel més alt del cel.
Dins sa garrida d’es Teix
una llagosta vermeia
se va carregar un feix
de dos mil quintars de teia
i ella mateixa deia:
Si no em basta, en duré més.
Tradicionari de Mallorca
