Es qui té cases a plaça,
està bé, si té doblers;
si no en té, és al revés,
perquè sent olor de peix
i sa talent no s’espassa.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Fam, desanament
Algaida
189
III
Una al•lota un dematí
se va aixecar retgirada
i li seguí una passada
que va agafar un ratolí.
Amor, no sé què teniu,
que me feis tan mala cara!
¿Me voleu dir es motiu?,
que em feis estar embarassada.
¿Què m’és a mi si ho has dit?
Tant me lleves com me dónes;
t’estufes i tens plomes
i fas es rotlo petit.