-Da’m un xigarro, Tomeu,
que he deixat anar es fumar.
-¿Saps què és que has deixat anar?
Es fumar tabac d’es teu.
Som vengut de Manacor
per veure’t, roseta fina.
Jo t’he duita, Catalina,
escrita dins lo meu cor.
Estimat meu, consol d’altri;
com te veig, s’amor me fuig.
Diuen que en festejau d’altres:
en prenc pler i no m’enuig.