Som vengut de Manacor
per veure’t, roseta fina.
Jo t’he duita, Catalina,
escrita dins lo meu cor.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Constància. Fidelitat
Felanitx
Anatomia, Bellesa, Desig, Enyorança, Festeig, Floretes, Flors, Peripècia
7a7b7b7a
Consonant
4
2375
I
143
Vida trista i penosa
passa el qui està en el desert;
també la hi pas jo, de cert,
ausent de ta cara hermosa.
Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
me basten ses entresenyes.
Oh mirai de los meus uis!
¿A on deveu esser ara?
Darrere aquella muntanya.
Jo no sé com no m’hi duis!