Jo tenc sa veu com un corn
i es parlar molt amorós,
i voldria agradar-vós,
cara de clavell hermós,
tant com an ets uis sa son.
-¿Quan t’embarques, quan t’embarques?
Ja pensaràs a venir-.
De defora vaig sentir
quan sa mare li va dir:
-Jo no vaig de Marcs ni Marques!
Vós mudau i jo mai mud
ni trob llivell per mudar;
això és s’amor, que em fa estar
forta, i mudar no puc.