Sempre vaig per camí clos
per no rompre ses antenes,
però per ses Magdalenes
faria cordes i trenes
per lligar lo vostro cos.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Magdalena
Artà
48
III
Com te pensaràs tenir
es tord a sa bandolera,
te’n prendrà com la jonquera,
que hi ha molt de temps que espera
fuies, i no en pot tenir.
-Jo veig En Randa que ve.
¿Que hi deu haver res de nou?
-Mos deu dur un poc de brou.
Veiam si mos caurà bé!
A mi me’n pren, bona amor,
com l’abre que està a bon lloc,
que; encara que el reguin poc,
no desmaia la verdor.