Dares s’amor, Montserrada,
an En Jaume d’es Racó,
i la té tan respectada
com l’hòstia consagrada
que un capellà l’ha posada
patent a l’altar major.
Jo tenc una avinentesa
dins lo meu enteniment:
-Mare de Déu, un bon vent
de llevant o de ponent
a s’era de Son Fortesa
Jesús, que estic de contenta,
leré, traleré, leré!
perque jo som a sa porta
leré!
Déu faci que l’any qui ve
no n’hi hagi cap de morta,
leré!