Altres cançons relacionades
Amb estidores de fust
tornen a devers Marina
i es paraire qui renyina,
diu :-Al•lots, toneu lo just.
Veniu, polit diamant;
veniu, perloia garrida;
veniu, que us vui dar ma vida,
una cosa que estim tant.
Com me’n vaig a festejar,
don una uiada a sa pella,
i llavò la mir a ella:
poca diferència hi ha.
Tradicionari de Mallorca
