Vostra mare deu pensar
que, si amb mi vos heu casada,
ja no tendré, estimada,
remei per donar-vos pa.
Aquesta ja és sa darrera
de ses cançons que faré.
Com a S’Estepar aniré,
floreta de taronger,
trauran ets uis ses figueres
i per ses rels ses murteres
faran paumes de fasser
i s’uiastre d’es llenyer,
Tonina, ja sabrà fer
fruit de cinquanta maneres,
aubercocs, peres, cireres,
i nous sense esser noguer.
En Tòfol Julianet,
diuen que se vol casar.
Sa mare diu:-Tofolet,
jo doblers no te’n puc dar.-
Ell se va posar a plorar
i va dir que se’n ’niria
a casar-se amb Na Maria,
que és sa més guapa d’Artà.