Ses Catalines me són un dogal ensabonat i me fan viure apenat un poc que he d’estar en el món.
Catalina
Felanitx
Margalides he cercades per voreres i camins, emperò no n’he trobades com ses que hi ha aquí dedins.
A Cas Concos una jaia que no tenia cap dent, se passava s’aigordent com una vaca sa paia.
Estimat, recordau-vós de mi alguna vegada, que me n’he d’anar a l’Havana que duré, serà per vós.
