Sou com la mata porrera,
que no fa fruit, sinó pols:
donau esperança a molts
i amb pocs teniu la quimera.
Oh quin dissabte tan trist,
i jo esperava alegria!
Deia que mon bé venia,
i jo encara no l'he vist.
De vint fins a vint-i-quatre
sa fadrina està en es punt,
i, si arriba més amunt,
ja se fa monja o beata.