-Péga, péga que mos gonyaran,
vés caminant, poc, poc, no t’atures.
Péga, péga, no palngues ses mules,
que, d emules, ses egos en fan!-
Haguésseu vists es carros brunzir,
de ses rodes ne queien estelles,
pareixien aquelles rodelles
d’es dissabte de Sant Agustí.
Com foren an es Puig de Sa Coma,
per no fer voltera, tiràrem tot dret…
Fér a sa cantonada i la toma;
per girar es carro hi mancà poquet.
Per Ca’s Concos i p’es Carritxó,
per Calonge i tota sa marina,
aquests vots són estats sa ruïan,
i molts se creien estar millor.
I, com entràrem en es Carrer Nou,
mos returàrem davant can Denou,
i no hi va haver suc ni borregos,
ni sols ses mules anaren de brou.
I en sa nit, venga, venga, toc-toc!
-Despertau le qui dorm i reposa!
-¿Què cercau? ¿Qué voleu qualque cosa?
-Da’m es vot, da’m es vot, da’m esvot!-
A ca meva va venir un senyor:
-Pere Antoni, m’has de dar es vot!
I jo n’hi vaig dar amb un gerrot!
Me va fer ofertes: li vaig dir que no.
-Da’m es vot, da’m es vot, dal-me, Pere,
da’m es vot, da’m es vot i jo cosa et faré:
Da’m es vot i te faré sereno
carabinero, quan batle seré.-
Enc que fos es més pobre i més jai
i de lleig i vei no fos per a veure,
ja li deien: -Padrí, ’nem a beure!-
que no el coneguessem ni el ’guessen vist mai.
-¿Quants ne dus, quants ne dus, quants ne menes?
-Dotze o tretze o catorze dotzenes:
tots quants n’hi havia, no n’han quedats pus.
És a dir, n’han quedats un parei:
de veis que eren no crec que arribassen.
-Poria esser que aquests mos faltassen;
no desjunyes, tot d’una tornè-hi!
N’hi havia amb sos peus bruts de fems
que estables havien escurades.
Se pegaren quatre rabejades,
i bot disn es carro, per esser-hi a temps.
-Vénguen, vénguen tasses al raset;
ara en donen: o em toma o no em toma!-
I es que tenien poca vergonya
se n’anaven amb talent i set.
De manera que, com ho vaig veure,
vaig tenir malícia i em va sebre mal:
n’hi havia qui, d etant de beure,
el tornaven treure p’enmig d’es corral.

Si per mi us donen enfado,
mon bé, mudau ses amors;
los vostros superiors,
que en cerquin a son agrado!

Sou com la mata porrera,
que no fa fruit, sinó pols:
donau esperança a molts
i amb pocs teniu la quimera.