No s’ho devia pensar
ell, el pobre malanat,
que li duguessen es cap
dins s’aprés de s’Heretat
d’allà on la va matar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
D'assassinat
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
124
Volum
III
Altres cançons relacionades
Sa diada s’embarbolla;
Mare de Déu, que plogués
un ram d’aigo que dugués
taronges i tarongers
i al•lotes guapes de Sóller!
En passar p’es meu carrer,
a s’altra part girau-vós;
la gent dirà: -Aquests dos
encara se volen bé.
S’altre dia em varen dir
si me volia casar.
Per una oreia m’entrà
i per s’altrà me sortí.
Tradicionari de Mallorca
