Es tord se’n va an es xibiu
perque no veu s’enviscada.
I vós, roseta encarnada,
amb sa primera vegada
que vénc aquí, ja dormiu.
Ja s’és mort es comprador
de ferro vei i pedaços.
Se’n moren de massa grassos,
i aqueix s’és mort de magror.
Ja és mort aquell nas major,
ell qui era s’estaló
qui aguantava ets altres nassos.
Dins Solleric habitau
i jo dins Son Grau pas pena
per una jove morena
qui d’es meu cor té sa clau.