Fent es lloro, fent es lloro,
un mes la vaig festejar.
Jo només hi vaig anar
en temps de figues de moro.
En Toni Puig va expirar
enmig de quatre camins.
Sa persona que el matà,
¿que se devia pensar
que era com qui taiar pins?
Si jo havia de fer un ball
de ses messes d’es segar,
més m’estimaria anar
a ses penyes de la mar
a tirar-m’hi cap avall.